Kiko vivia al carrer, però els veïns es van adonar que anava sempre buscant a la gent. Van decidir dur-lo al veterinari per fer-li totes les revisions oportunes. En adonar-se les veterinàries que era un gat molt afectuós i que anava sempre seguint a les persones, vist açò, l’ajuntament i els veterinaris vàren decidir que estava preparat per a ser adoptat. El van esterilitzar i en recuperar-se de l’operació va aconseguir el que anava buscant, ser adoptat i tindre una família.